Calia recuperar el mar per als ciutadans, impulsant activitats d'oci i restauració per pal·liar el declivi industrial. Però també pesava resoldre problemes de mobilitat, de manera que es va impulsar la Ronda Litoral, que connecta els extrems de la façana marítima, però evitant ser un obstacle per a connectar la ciutat i el mar. Per aquest motiu la ronda es concebés sota el nivell de la platja, i recorrent a passarel·les per millorar l'accés.

Lo Passador compta amb dos carrils per a cotxes, un per cada sentit, un carril per a bicicletes i una zona de descans al llarg dels seus 250 metres de longitud. Té un acurat disseny, amable i ben integrat en l’entorn paisatgístic. Per la nit s’il·lumina i crea un bell reflex a les aigües del riu.
La construcció del pont era una vella reivindicació dels ciutadans de les Terres de l’Ebre que ha unit les comarques del Baix Ebre i del Montsià, ha cohesionat el territori i ha generat un nou corrent de relació entre les dues poblacions ebrenques.

El projecte per a la recuperació mediambiental de l'últim tram del riu, integrat en aquest pla més ampli juntament amb una sèrie d'intervencions específiques per a aquest tram -9 km riu amunt des de la desembocadura, inclosa la seva zona d'influència-, pretenia no només la millora de la qualitat ambiental i paisatgística i l'increment de la capacitat hidràulica del riu, sinó també una millora integral de la llera i els seus entorns que possibilités l'aprofitament per a l'oci col·lectiu de certes zones de la llera fluvial i afavorís el retrobament dels habitants amb el curs de aigua.

La línia 9 tindrà 47,8 km i serà la línia soterrada automàtica més llarga d'Europa i connectarà els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat. La línia 9 neix per exercir de "ronda" de la xarxa de metro, descentralitzant-la i unir també zones on actualment no hi ha metro, com Bon Pastor, Llefià, La Salut, Singuerlín, Pedralbes i Zona Franca. La seva construcció es fa mitjançant tuneladora. El traçat serà soterrat en la seva major part (43,7 km) i en bona part del recorregut soterrat cada via i andana es situaran al mateix túnel però superposats a dos nivells.

La nova xarxa de bus és un projecte que redibuixa la xarxa d'autobusos de Barcelona seguint criteris de facilitat d'ús, eficàcia i gestió eficient dels recursos. Els ciutadans compten amb una xarxa de bus més llegible que redueix el temps d'espera i de viatge i que millora la connectivitat entre els diferents mitjans de transport, amb el que s'aconsegueix alhora un transport públic més atractiu i més sostenible. La xarxa de bus està formada per 28 línies d'altes prestacions, 17 de les quals són verticals (mar-muntanya), 8 horitzontals (Llobregat-Besòs).

El futur parc de les Glòries convertirà l’antiga anella viària en un espai per als veïns on la natura serà la protagonista i on podran gaudir del nou parc. La plaça de les Glòries es convertirà d'aquesta manera en un nou pulmó verd per a la ciutat amb una cran clariana de 45.860 metres quadrats on el verd serà el gran protagonista.